Exposició: "Les veus de les Dones, El Salvador" de Tonyi Mateos

PRO-EDUCART, és una organització no governamental sense afany de lucre, inscrita en el registre d’Associacions de la Generalitat, en el registre Municipal de Sabadell i en el registre Municipal de Palafrugell d’on som membres de la Taula Municipal de Cooperació. També som membres del projecte Mirades Solidàries amb Centroamèrica i el Carib.

ON SOM?.  Treballem a les zones rurals del Bajo Lempa, en el Municipi de Tecoluca, Departament de San Vicente, en El Salvador.  Centroamèrica.

QUE FEM?.

• Impulsem i dediquem part dels postres esforços a la joventut com a eina de Desenvolupament i Transformació de la realitat de injustícia que es viu en les zones rurals de El salvador.
• Busquem el millorament de vida de les comunitats rurals, contribuint a processos d’organització social.
• Fomentem el desenvolupament humà sostenible, amb base a principis de justícia social sempre buscant el principi equitatiu entre homes i dones.
• Treballem per la Cooperació directament sobre l’àrea.
• Realitzem tasques de denúncia a la població del Nord sobre el que succeeix al Sud.
• Organitzem actes de sensibilització sobre la realitat que es viu a El Salvador.

 

LES VEUS DE LES DONES,  EL SALVADOR.  TONYI MATEOS

 

Vaig estar a El Salvador l’any 2002 per realitzar el meu projecte final de fotografia amb l’objectiu de fer un reportatge social, de denuncia i de gènere, sobre les dones.

Aquell mateix any se celebraven els 10 anys de la signatura dels Acords de Pau de la guerra civil on la dona hi havia participat molt activament però que després va ser exclosa de molts dels programes de reinserció.

L’objectiu era el de copsar la situació en que vivia la dona salvadorenca i vaig poder comprovar que tot i la gran quantitat d’ONGs que hi treballaven al país, la major part de la població encara viu en l’extrema pobresa.   Aquesta va ser una des les coses que mes em va impactar.  L’altra, va ser la privatització de la sanitat amb el que això comporta per la població, i la tercera, els mercats, on tothom tenia alguna cosa per vendre però no veia ningú comprar res. 

Vaig treballar amb 3 ONGs.

Amb Solidaritat Internacional i MPDL, vaig visitar diferents projectes: construcció de vivendes pels retornats de la guerra i pels afectats pels terratrèmols de 2001; de producció agrícola, on les dones havien muntat una cooperativa de gallines i porcs, ho gestionaven elles mateixes; i d’atenció sanitària i psicològica.  Amb Médicos del Mundo en el projecte,  Huellas de Ángel, que s’ubica al centre de la ciutat de San Salvador i que actua amb l’atenció a la prostitució infantil.  Tot i la duresa d’aquest projecte, em va ser molt fàcil accedir a les noies, on totes tenen vides amb molts punts en comú: famílies desestructurades; drogues; delinqüència; on fins i tot les mateixes famílies les indueixen a la prostitució per a sobreviure o venen als fills.

Els vaig acompanyar en alguns dels seus àmbits d’actuació com son: l’atenció sanitària amb la unitat mòbil, que visita els prostíbuls i els carrers on es troben les noies, on es fan les proves de la Sida i la Sífilis, en l’entrega de preservatius; també, a tallers de teràpia i de seguiment a les noies amb Sida que estaven embarassades i amb fills.

El que més em cridava l’atenció era el rètol a tots els negocis: “Se Necesitan Muchachas”,  el més dur, personalment, va ser la visita a una presó per a noies menors de 18 anys on no em van donar permís per a fotografiar res.  I mal em pesi dir-ho, vaig veure que no tenen un futur millor quan surtin d’aquest centre, que el de tornar al carrer.

“Les Veus de les Dones de El Salvador”, pretén ser una mirada, una aproximació, un crit de denúncia,… la veu de moltes veus anònimes, la veu, que com diu Eduardo Galeano, és la dels desheretats.