CRONICA DE LA COORDINADORA DE COMUNICACIONS DE PRO-EDUCART COM A OBSERVADORA INTERNACIONAL EN EL SALVADOR

No se com hauran arribat les noticies a Catalunya, però HEM GUANYAT!!!! Malgrat les trampes, el frau, la campanya de por i vergonyosa... malgrat tot... el FMLN ha guanyat... No puc explicar com va ser el dia d'ahir... perquè va ser molt emocionant, a mes la gent es va comportar molt, no va caure en les provocacions i va ser una jornada cívica i festiva de veritat. I a la nit, tota la gent que va sortir al carrer... impressionant.
 
Les hores prèvies a les eleccions, però, van ser de pel·lícula, de pel·lícula de por vull dir. Vaig anar a dormir a les 10, per poder llevar-me a les 4 i a les 4.45 ser a la meva escola. Doncs be, a quarts d'onze, per la radio feien una crida a la gent perquè anés a donar suport a uns compas que havien rodejat l'INDES, com una mena de pavelló olímpic de l'Estat, on tenien tancats estrangers que havien vingut suposadament per votar pels mes de 100.000 morts censats. Doncs be, cap allà que me'n vaig, amb la targeta d'observadora per si de cas em demanaven documentació... Un cop allà va ser impressionant, la gent cridant i cantant per fer 'bulla' i que els de dins sabessin que no els deixarien sortir. A dins havien entrat uns observadors anglesos amb la premsa (salvadorenca i corrupta) per agafar proves i poder-ho denunciar (desprès de les eleccions, perquè abans no es podia!!!). Doncs be, l'observador que va sortir va dir que hi havia unes 800 persones (a fora  però dins del recinte hi havia molts autocars de la línia de Santa ANa) espantades i que no sabien d'on eren (els feien preguntes sobre la flor nacional, on vivien... i es veu que no podien contestar). I allà dins hi havia un diputat d'ARENA!!!! I deia que eren vigilants que havien mobilitzat de diferents llocs del país per venir a donar suport a San Salvador. L'observador va dir que era una mica sospitós, perquè estaven repartint DUI (documents d'identitat). Doncs bé, vam quedar-nos allà, de manera pacifica (cridant a la gent que no tires pedres) per no deixar-los sortir i que no se sortissin amb la seva. (Ens explicaven que hi havia altres llocs del país igual) A les 3, els agents de la UMO (la nostra BRIMO) van començar a agafar posicions i l'alcalde de Mejicanos i altres líders del FMLN que hi havia per allà van dir que el millor era anar cap a casa, que aquells estaven disposats a disparar fum i que igualment sortirien, que anés tothom cap a casa a preparar-se per anar a defensar el vot. I així ho vam fer. O sigui, que a dormir a les tres tocades i ales quatre dutxant-me amb aigua gelada...
 
Nomes arribar al lloc on em tocava ser, uns supervisors del FMLN van denunciar-me que s'estaven repartint DUI a la cantonada. I ja em veieu cap allà, soleta, però amb armilla d'observadora. Vaig anar cap allà, però no semblava que repartissin DUI sino que havien agafat abans tots els DUI de la gent i els estaven omplint les fitxes perquè fossin membres de la JRV (junta receptora de vots - mesa electoral) o vigilants per ARENA. Així que vaig tornar cap a la porta de l'escola, i allà ja hi havia les dues companyes (gringues) que haurien d'estar amb mi. Vam entrar i ens vam repartir les tres zones. Em vaig presentar als caps de centre dels dos partits i als supervisors, i als membres de les JRV... El dia va passar tranquil·let. Nomes algú que no deixaven votar per alguna cosa i calia veure per que (penseu que la gent va a votar, la immensa majoria, amb uniformitat clara de quin es el seu vot).. i així. Coma  anècdotes: un senyor que portava el mòbil per retratar el seu vot sino dilluns es quedava sense feina, o un senyor de Guatemala (pobre home) que no sabia com havia arribat allà (se'l va endur la policia), un supervisor d'ARENA que va pegar una senyora... però tot be. A la nit, el recompte, a totes les JRV de la nostra escola va guanyar el FMLN, així que imagineu-vos que allà ja va començar la festa. Tot i que amb compte perquè nos e sabia que havia passat a la resta del país. Ah! i en aquesta crònica rapida m'he oblidat de dir-vos que a la tara van venir un diputat del parlament català i un altre noi de la Generalitat...
 
Doncs res, i a la nit, una gran festa de grans, petits, vells... nomes pensava que hauria pensat si no hagués guanyat el FMLN, però ja no tocava.
 
Bé, la meva supercrònica acaba aquí. Me'n vaig a comprar per fer paella (a part de ballar amb el Funes la nit de les eleccions, aquesta va ser la meva altra promesa si guanyava el FMLN)... 

 
Molts petons
 
Rosa